1.
experiencia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 experiència. La experiencia es la madre de la ciencia, l'experiència és la mare de la ciència. 2 por experiencia per experiència. Sé por propia experiencia, sé per pròpia experiència. [...]
|
2.
veteranía
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f fig experiència. [...]
|
3.
aleccionador
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ra adj 1 alliçonador -a, instructiu -iva. Ha sido una experiencia aleccionadora, ha estat una experiència alliçonadora. 2 [que sirve de escarmiento] exemplar. Un castigo aleccionador, un càstig exemplar. [...]
|
4.
baquía
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f amer 1 [conocimiento de sendas] pràctica, experiència. 2 [habilidad] habilitat, destresa. [...]
|
5.
aleccionar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [instruir] alliçonar. 2 [advertir] advertir, avisar. Le aleccioné para que no volviera a hacer lo mismo, el vaig advertir perquè no ho tornés a fer. 3 ensinistrar, formar. Aleccionar a un aprendiz, ensinistrar un aprenent. 4 ensenyar, servir de lliçó (o d'escarment, o d'experiència). Esto [...]
|
6.
tabla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
agr bancal m, taula, capçada. 12 anat post. La tabla del pecho, la post del pit. 13 mat taula. Tabla de multiplicar, taula de multiplicar. 14 pl jocs [en ajedrez] taules. Hacer tablas, fer taules. 15 pl taurom barrera sing. 16 pl teatr [escenario] taules. 17 pl [experiencia] taules. Una abogada con [...]
f 1 [de madera] post. 2 [de otra materia] post, placa, planxa. 3 [tablilla para anuncios] taula, taulell m. 4 [de un vestido] pala. 5 [índice de un libro] taula. 6 [lista, catálogo] llista. 7 p fr [mostrador de carnicería] taula. 8 [pintura] pla m. 9 [cuadro] taula. 10 [diamante] diamant taula. 11 agr bancal m, taula, capçada. 12 anat post. La tabla del pecho, la post del pit. 13 mat taula. Tabla de multiplicar, taula de multiplicar. 14 pl jocs [en ajedrez] taules. Hacer tablas, fer taules. 15 pl taurom barrera sing. 16 pl teatr [escenario] taules. 17 pl [experiencia] taules. Una abogada con muchas tablas, una advocada amb moltes taules. 18 a raja tabla [a rajatabla] al peu de la lletra, rigorosament, estrictament. 19 escaparse en una tabla fig agafar-se a la taula de salvació. 20 hacer tabla rasa fig fer taula rasa. 21 hacer (o quedar en) tablas jocs [ajedrez] fer taules. 22 tabla de agua (o de río) plana, plana d'aigua. 23 tabla de armonía mús taula d'harmonia, taula harmònica. 24 tabla de lavar post (o fusta) de rentar, banca. 25 tabla de madera constr llepassa. 26 tabla de planchar post de planxar. 27 tabla de salvación fig taula de salvació. 28 tabla de surf esport planxa de surf. 29 tabla machihembrada post encadellada. 30 tablas de la ley taules de la Llei. 31 tablas reales jocs taules. 32 tener tablas teatr tenir taules, tenir anys d'ofici, ésser un gat vell. |
7.
mundo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 món. El mundo es un pañuelo, el món és un mocador. El origen del mundo, l'origen del món. 2 fig món, àmbit. El mundo de los animales, el món de les bèsties. Se han hecho un mundo aparte, s'han fet un món a part. 3 fig [experiencia] món. 4 fig món, abisme. Hay todo un mundo que los separa, hi [...]
|
8.
diablo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vell, es fa ermità. 12 mandar al diablo enviar (o engegar) al diable. 13 más sabe el diablo por viejo que por diablo el diable sap molt, perquè és vell, el diable, quan és vell, sap més per experiència que per consell. 14 pobre diablo pobre diable. 15 ¡qué diablos! què diables!16 ser el diablo hecho [...]
|
9.
cabeza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
el cap descobert. 67 enderezar (o erguir) la cabeza alçar (o aixecar) el cap. 68 escarmentar en cabeza ajena aprofitar l'experiència dels altres, no caure en els mateixos errors dels altres. 69 escarmentar en cabeza ajena servir de lliçó. Te lo digo para que escarmientes en cabeza ajena, t'ho dic [...]
|